La recerca en arquitectura, i en projectes arquitectònics, habitualment s'ha centrat en temes tant amplis que, necessàriament, han obligat a tractar-los des de vessats parcials, allunyant-se d'una visió transversal i complerta de l'arquitectura. La Pèrgola, tipologia arquitectònica amb orígens anteriors a l'Antic Egipte i amb un profund contingut simbòlic, proporciona una nova i suggerent visió dels aspectes que configuren la pròpia arquitectura, així com referències pel seu aprenentatge, des de la complexitat. Per definició, la Pèrgola està entre paisatge i arquitectura, entre natura i artifici. Les seves aplicacions van des dels usos funcionals -en agricultura-, fins als més monumentals -en jardins i espais urbans-. S'analitza aquí tant des de la construcció material com des de la conceptual i es mostra, a partir dels espais urbans de Barcelona, la seva plena vigència de significats, amb arrels en l'arquitectura mediterrània. Així, el treball permet una comprensió global i àmplia de l'arquitectura a partir de la Pèrgola, alhora que proporciona pautes, criteris i orientacions per tal de plantejat l'aprenentatge de la pràctica del Projecte Arquitectònic dins d'un context acadèmic.

Doctor en Arquitectura per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), desenvolupant l'activitat professional i acadèmica com arquitecte i dissenyador. És Professor Agregat al Departament de Projectes a l'ETSAB (UPC) i autor de més de 200 articles i diversos llibres sobre arquitectura i disseny. De 1999 a 2004 va ser President de l'ADI-FAD.